Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09/28 Collserola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09/28 Collserola. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de gener del 2011

Collserola and Kampinos

Parc Collserola is located on a hill just behind Barcelona. It is one of the largest parks in Europe, where in addition to diverse flora and fauna are Masies (traditional Catalan houses) and probably the best cycling and hiking trails in Barcelona. Every week there are organized excursions, and two nights a month are held to astronomical observations.










Warsaw's counterpart to Collseroli is Kampinos National Park, located on the north-west outskirts of Warsaw. I think it is most popular Park for capital of Poland if it comes to hiking, biking and also horse riding. In Kampinos Park there are marked trails of common length around 360km and very popular among Warsaw’s cyclists Kampinoski Cycle Route.





divendres, 14 de gener del 2011

Parc de Collserola

The mountain range enclosing Barcelona, Serra de Collserola, between the two rivers Besòs and Llobregat, was preserved as a national park in 1987. It is the largest metropolitan park in the world of 84,65 km², 22 times bigger than Central Park in New York.

The park covers a wide range of both flora and fauna, and even rare species live here. The park is viewed as an important spot for preservation and research of nature as of its rich and diverse wildlife. However, the ecosystem suffers from infrastructural interferences, as roads and housing areas established before the protection came into force, are scattered throughout the park. This makes clear boundaries to cross, both for hikers and animals.

Parc de Collserola is much used for sporting and leisure by the inhabitants of Barcelona. Many restaurants are located in the mountains, and there are barbecue spots and play grounds for week end- and holiday activities. The park is much used for off road bicycling, and it is intended that it will be connected with a bicycle track that will circle the whole city. This, in combination with the beach line, sets Barcelona in an extraordinary position as a metropolis in terms of direct access to recreation areas.

The highest spot of the park is Tibidabo, raging 512 meters above sea level. On the highest spot there’s a catholic church topped with a statue of the Sacred Heart. This can be viewed from all over the city and holds the status of an important landmark, and the site on the other hand holds a spectacular view over the city. Another important landmark is the Torre de Collserola on the Vilana hill next to Tibidabo, the tele communication tower from the 1992 Olympics by Sir Norman Foster. By the foot of the church an old amusement park from the turn of the 20th century is situated, considered to be of great historical value by the city council as they subsidize the operation.

In Oslo there’s much of the same situation as in Barcelona, with Oslomarka (also just called “Marka”, meaning woodland), which is the hills and forest surrounding the city. The woodland takes up an area of 301.1 km² within the city borders (3,5 times the size of Collserola), but also stretches until a wide range of other municipalities. Marka is the administrative name for the parts that lie within the city limits, and development is strictly prohibited within this area. In addition to being an important law of preventing the land and wildlife, this is also an important tool of urban city development. The border limits makes it impossible for the city to grow beyond, and therefore works as a condensation tool.

To use nature for leisure activities is something that lies deep within the Norwegian culture spirit. To generalize, most Norwegians are grown up with hiking or skiing in the nature as a weekly routine. It is said that Norwegians aren’t that good at building cities, but are experts on enjoying the nature, and that is what Norwegians do for leisure. Over 60 percent of Norwegians has one or several cottages either in the mountains or by the sea, where often weekends and holidays are spent. The ideal cottage is set to be in the middle of nowhere, where you’re all alone, and can go hiking in the nature. The cottage owned by my family is situated by the sea, but still in the middle of nowhere where no one else can be seen, and most Sundays of my life are spent with skis on in the mountains.

divendres, 31 de desembre del 2010

Collserola


La muntanya-parc . Sempre present i en continua relació amb la ciutat i el mar. És doncs, ciutat de mar i muntanya, i d’això gaudim tots els que hi vivim. Hagis anat o no, quan camines per Barcelona la direcció sempre és la mateixa: llobregat-besós o mar-muntanya. Tothom n’és partícep de la seva presència i qui poc a poc va pujant i travessant aquells últims barris de pendents privilegiades, finalment, s’enfonsa en un bosc de pins i alzines, agraïdament frondós. I el què fins ara s’ha sabut controlar i protegir.

Gràcies a l’explicació, i per si estàs acostumat a caminar per Collserola, sabem que poc a poc hem anat arribant a un equilibri entre fauna, flora i edificació, en fi, aquest ésser humà que estranyament no deixa les coses intactes...en aquest cas, sembla haver sigut controlat a temps, de manera que ara per ara Collserola sigui un parc i una muntanya i un pulmó del que tots podem sentir-nos orgullosos.

Al Prat no tenim cap muntanya, ja que estem a la plana del Llobregat, però sí hem sabut aprofitar la transició entre el poble i el mar. I dic mar perquè no es tracta de la platja de qualsevol ciutat, és una platja al costat d’un bosc, que gràcies a ser espai natural ha limitat la construcció insana d’edificacions que se l’haguessin menjat literalment. No existeix doncs una primera línea de mar, així que no ha aparegut aquell passeig marítim de rajoles blanques i vermelles, de restaurants i pizzeries un cada 10 metres.

Ara és un espai natural, i fins i tot amb espècies d’aus autòctones i actualment protegides. Per un motiu o per un altre, som afortunats d’oferir un espai verd, que et permeti fugir de la ciutat i endinsar-te en un altre ritme de vida tants cops com desitgem.




dilluns, 22 de novembre del 2010


Collserola és un parc de 800 ha. Un oasis verd fent front a la ciutat.
Les valls dels rius Llobregat i Besós, juntament amb el pla de Barcelona i la depresió del Vallès defineixen elslímits geogràfics del macís de Collserola.
El clima és tan mediterrani, amb boscs de pins i alzines, com eurosiberià.
Desde 1987 Collserola disposa d'un pla especial d'ordenació i protecció del medi natural, que li otorga un estatut de parc d'acord amb les lleis urbanístiques vigents.
Dins del parc s'hi troben edificacions d'interés arquitectònic i paisatgístic, com Ca'n Coll, Torre del Bisbe, etc.
Existeix un pla de recuperació de les fonts de Collserola.
Vallvidrera, corona Collserola. És la part urbanitzada d'aquest sector, i forma part del districte Sarrià-Sant Gervasi. Hi trobem edificacions unifamiliars en general. Allà s'hi troba la Torre de Collserola de Norman Foster. S'observa des de Vallvidrera una panoràmica de tot Barcelona, i, a la inversa, la torre de Collserola és una fita des de Barcelona mirant a la muntanya.


La traducció de Collserola a la ciutat de Palma de Mallorca, és na Burguesa.
Na Burguesa és la part més meridional de la Serra de Tramuntana. Té una alçada de 400m. Arriba fins el municipi de Calvià.
La Serra de na Burguesa va ser, fins a principis del s.XX, un connegut lloc per a pasturar el ramat. Allà s'hi troben l'antic camí a Gènova i la Bonanova.
Na Burguesa s'identifica per la seva torre de vigilància. La muntanya, vista des de Palma, queda en segon pla respecte el turó del Castell de Bellver. Igual que Collserola, hi està prohibit construir. Els barris residencials de Gènova i La Bonanova són els més propers al bosc de na Burguesa. És allà on s'hi troba la Fundació Joan Miró, de Rafael Moneo.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Collserola


Collserola

 

In Tokyo, as a natural park, we have something in the suburbs. Comparing to Barcelona , I think in Japan it is more used as a part of the nature. So in those parks, we have some rivers, paths and so on. Also some has a lake or a pond like Collserola. But the big difference is it is very apart from the city side. So usually we should take a bus or a car from the nearest train station and it will be like a day trip. And it is also used as a day trip place or a family weekends place. It does not exist as a thing in our daily life. And this type of park we can see them often in the west side of Tokyo,. Which has a big green area. So it is more connected to the mountains. In spring we go to have some drinks and lunches under the cherry blossom trees. And in the autumn we go tosee these colored trees in the parks. So in Tokyo, the natural parks are not a daily space for everyone like in Barcelona. It is more a seasonal thing and we go there when we have enough time to enjoy the place.

natural parks in japan

dijous, 4 de novembre del 2010

Collserola y Morro do Osso




Imagenes de Collserola

En la actualidad es difícil encontrar una ciudad urbanizada con la presencia de una grande zona verde natural, como representa Collserola en Barcelona. El hecho de que la tendencia común de la expansión urbana sobre las áreas verdes sea controlado en esa región de Barcelona ha permitido que esta área de conservación sea actualmente una fuente importante de recursos, que todavía está en estudio y es cada vez más creciente, investigada y protegida. Las zonas de contacto entre el parque y la ciudad son de grande marca, y todavía se están estudiando para generar áreas de interacción entre las dos áreas sin crear mucho impacto. Quizá sea necesario considerar más formas de acceder al parque, ya que los transportes y caminos todavía no integran mucho las dos zonas distintas.








Imagenes del Morro do Osso



En Porto Alegre existe el “Morro do Osso”, que hace parte de la cadena de colinas de la ciudad y está situado cerca de la del lago Guaíba. Posee 220 hectáreas de espacio natural y tiene grande importancia biológica, prácticamente aislado por la urbanización de los cuatro barrios adyacentes a la colina. Desde la cima de la colina se ha convertido en uno de los lugares más bellos de la ciudad, así como el alto de Collserola representa en Barcelona. Parte del Morro do Osso constituye el Parque Natural del Morro do Osso, y en la actualidad, el parque tiene una superficie de 57 hectáreas, ya expropiadas, con la ampliación prevista de 127 hectáreas, lo que asegurará la protección del sitio. La lucha para preservar el Parque Natural del Morro do Osso tiene más de 20 años. Aunque también es un área importante de la ciudad, los estudios del parque no son tan avanzados como en Collserola, pero es un tema que crece más y más.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

El parc y la ciudad

La zona de Collersola tiene gran importancia en el contexto de la ciudad de Barcelona. Se nota mucho una fuerte contraposiciòn entre una zona urbana muy edificada (que tiene sus espacios verdes pero siempre muy 'dibujados' y con poca yerba i arbores) y la presencia de una zona verde gigante que, todo de una vez, tiene todas las calidades naturalisticas posibles. No es un hecho usual, y es fuertemente ligado al caràcter del teritorio: en facto, si de un lado la ciudad no tiene bastante espacio para l'entrada de una zona verde verdadera en su tejido, de l'otro la sierra es rica de calidad, y la politica que se ha eligido sobre de esa es la mejor posibile, porquè concede a la ciudad un tesoro de nivel nacional.


El confronto veneciano mas facil es el Parc de San Giuliano, por su posicion. Es una de las zonas verdes urbanas mas grandes de Europa, y se encuentra en el confine del tejido urbano entre Mestre y Venecia, en la tierra. Su realizacion es muy reciente y la idea de projecte es de hacer crecer la vegetaciòn para muchos anos, como ha pasado en Collersola, para garantir la presencia de un polmon verde muy accesible. Sin embargo hay muchas diferencias, siendo dos ecosistemas naturales casi opuestos, pero una es muy importante: el parc de San Giuliano es una natura "plantada" en un lugar que en precedencia ha sido un sitio industrial; las consecuencias son visibiles, y a la natura cuesta crecer y exprimirse. De todas maneras, no està posibile encontrar, en la region de Venecia, una zona natural tan grande y tan poco edificada como Collersola, sin viajar para al menos dos horas en el coche. Eso ajuda a comprendir la importancia de el parc Catalàn para la ciudad de Barcelona.





dimarts, 19 d’octubre del 2010

Em resulta una mica estrany comparar Collserola amb l’únic parc de Vila-seca, suposo que més que res per la diferencia d’escala que ambdós parcs i poblacions tenen.

El parc de la torre d’en Dolça, que rep el nom per la torre edificada del s. XII que hi ha al bell mig, ocupa unes 40 Ha i està situat a la carretera que uneix Vila-seca i la Pineda, aproximadament a 1km de cada nucli urbà. Es un parc molt nou, es va inaugurà el 2005 i es un pulmó verd projectat sobre l’antic abocador del poble on es van plantar nous arbres, arbusts i plantes aquàtiques, a més de conservar la vegetació existent, i on es van crear unes llacunes que afavoreixen la biodiversitat i que actualment són lloc de descans de les aus migratòries, a més de servir de dipòsit d’aigües pluvials.

Com passa a Collserola el parc es un lloc on passejar per camins, fer esport, o evadir-se, ja que integra molts elements d'interès natural, històric i cultural com unes antigues canteres, jaciments arqueològics, restes d’un poblat iber, un circuit d’hípica, diferents camins i llacunes artificials… Però , el que més diferencia, al meu semblar, ambdós parcs, es que a Collserola pots submergir-te a la natura, oblidar lo urbà… en canvi, al parc de la torre d’en Dolça de Vila-seca, un poble d’origen rural on molt fàcilment et trobes amb contacte amb la natura, no pots oblidar-te de la urbanitat, perquè el parc te com a teló de fons tota la indústria petroquímica que a finals dels 50 va es col·locar al tarragonès.