Que t'expliquin la teva propia ciutat és una cosa estranya. Si més no, desconcerta. La sortida al Parc de la Ciutadella va ser tot una descoberta. El parc al que he anat incomptables vegades per raons molt diferents al llarg dels anys, va resultar ser un munt d’històries acumulades en aquell espai al llarg de la Historia.
La historia del lloc, del que va suposar pels Barcelonins de la ciutat vella. El traçat de les diferents parts del parc “a la parisina”. La font romántica i el debat sobre el seu posicionament. El Parlament, la nova part que s’hi ha d’annexar, i el debat sobre si s’hauria de permetre l’accés dels vehicles al parc, El zoo i el debat de si és pertinent que hi sigui en ple segle XXI…
Va ser un bombardeig d’informació de totes les coses que coneixia del parc, que sempre hi han sigut i en són part significativa. Però també em va provocar un allau de preguntes sobre què s’ha de fer amb la Ciutadella (i totes les seves parts) d’ara en endavant. Suposo que amb el temps es veurà.
