Com per moltes altres parts de Barcelona, els jocs olímpics del 92 van suposar una millora molt important, però en el cas de Vila olímpica en especial. L’actuació va ser un èxit en el primer moment, es va aconseguir dotar a la ciutat d’un espai on allotjar els esportistes i la premsa de les olimpíades i alhora es va reconstruir una zona de Barcelona amb molts dèficits aconseguint donar una façana i una connexió digna al mar, cosa que sembla impensable que no existís. A més a més es van suprimir les vies de tren, es va reordenar el tràfic amb les rondes i es.
Però, jo crec que la clau de la ordenació s’ha comprovat amb el temps. A diferencia de moltes altres ciutats com Saragossa o Sevilla, on actuacions de caire similar han acabat sent espais residuals, marginals, que com més temps passa més desmilloren degut a la manca d’ús. En el cas de la Vila olímpica la readaptació del edificis s’ha fet amb molt d’èxit i crec que es un model a seguir.
Tot i les millores, que mirant al passat no gaire llunyà, son moltes. Vila olímpica continua sent, en la meva percepció de Barcelona un lloc a part, on hi ha el front marítim dedicat als turistes, molt a gran escala, però suposo, que es deu a condicionants d’una gran ciutat com es Barcelona.
