Això sortia publicat en una revista de no fa pas poc de temps, concretament el 30 de gener de 1922 a la revista Catalunya Gràfica. Gairebé un segle més tard aquesta afirmació té tanta vigència com aleshores. I és que la plaça de les Glòries, concebuda amb l'ambició de ser una nova centralitat de la Barcelona moderna, ha patit constants transformacions al llarg dels anys, però mai ha arribat a ser aquell nucli que Cerdà s'havia imaginat.
Després de l'última gran reforma de la plaça, patida a correcuita prèviament a les olimpiades del 92, ara torna a estar a l'última pel Pla de Modificació que l'afecta. La nova plaça pretén una major integració en la ciutat, és una aposta per l'espai lliure, per la nova arquitectura moderna, per la millora de la mobilitat. Pretén retornar a la idea inicial de dotar a la plaça de la importància que es mereix per la seva estratègica posició dins la ciutat. Ara bé, em desperta francament un cert escepticisme. Ja en l'últim projecte d'ordenació, hi havia bona intenció, un parc a l'interior del tambor que ha acabat estant tancat durant molt de temps per inseguretat, un pàrquing que ha tingut una mitjana d'ocupació del 20%, un entorn poc "ordenat" a nivell social... El districte s'ha anat omplint de gratacels, deixant descuidada la pròpia plaça i sobretot, deixant per resoldre dos grans problemes de la diferència de cota entre Poblenou i Eixample.
A Lisboa hi ha diversos punts que tenen aquest doble factor a resoldre, la topografia i la mobilitat. Un cas és el Largo do Rato, una "plaça", si se'n pot dir així, que té un altíssim desnivell i és la confluència de vuit carrers diferents. El resultat és un espai indefinit en el qual el vehicle té prioritat, complicant molt el recorregut del vianant, un espai el qual no pot anomenar-se d'una altra manera que un nus viari. L'obertura d'aquesta plaça va crear conflictes veïnals en el seu moment, i ara estan realitzant el projecte de transformació amb la col·laboració de les associacions veïnals de l'àrea, igual que ha passat a Barcelona amb la plaça Lesseps.
La plaça
l'abans i el després
