Gràcia

Un poble dins una ciutat. Això és Gràcia. Un poble fet barri, i el barri perfecte. Considerat des de diverses mirades, per a tot tipus de generacions. Sabent que ja existia fora muralles, és un poble que ha sabut ser absorbit per la “Barcelona” que s’estenia de manera inevitable. Tenint només com a límit mar i muntanya.....muntanya que comença a gràcia, i que deixa de ser límit per a convertir-se en parc.

La força de Gràcia és la seva identitat, que ha resistit i perdurat, i que cada dia és més present gràcies als ciutadans que hi viuen. S’ha integrat dins de la ciutat consolidant-se com un dels millors barris... Després de l’explicació, anècdotes i històries de les que vam ser conscients durant el recorregut ha quedat més que demostrat. Coses que potser no sabíem però que fàcilment perceps quan camines pels carrers de gràcia, de plaça en plaça, cadascuna amb un esperit propi i que conformen un teixit acollidor pel que hi viu, per a qui només passeja o pel mateix turista que visita per primera vegada el barri; i tot això, a qualsevol hora del dia.

És un barri que respon al ciutadà perquè és ell qui en pren partit, qui decideix, i qui un cop units com a associacions és capaç de moure els fils que sempre veiem passar. El resultat que veiem a Gràcia doncs, és conseqüència d’aquesta participació dels que tots s’han de sentir orgullosos. I que cadascun a la nostra ciutat hauríem de formar part. El Prat és divideix en un cúmul de barriades que normalment s’autoorganitzen i reivindiquen drets per a assolir un benestar comú, i el resultat és una extensió del poble lenta però de calitat, on cada barri evoluciona progressivament i en paral·lel a la resta del poble. Fet que ofereix un sentiment comú de benefici i millora, i sobretot d’esperança davant les extensions sense control que en molts municipis (propers) podem veure.