Gràcia és, sens dubte, un dels barris més carismàtics i amb entitat de Barcelona. Sorgit com a poble de l’extramurs de la ciutat medieval, encara conserva aquest caràcter diferent que el caracteritza. Gràcia ha passat de poble a barri, però ha aconseguit mantenir la seva essència i actualment és un barri que podríem denominar “únic” a Barcelona. Per una banda, la morfologia dels seus carrers i places, fa de Gràcia un escenari ideal per gaudir de la vida al carrer; i per l’altra, el gran teixit associatiu que el composa, des de temps antics ja, i que no trobem a cap altra zona de la ciutat, l’han convertit en un dels llocs més de moda i més atractius per viure-hi.
Cal destacar sobretot aquest teixit associatiu present a Gràcia, ja que ha arribat a assolir tal força que, juntament amb les associacions veïnals, tenen molt de pes a l’hora de dur a terme decisions o intervencions que afecten el barri. Així, en projectes importants com el de Lesseps (entre d’altres) el barri s’ha fet sentir i ha aconseguit arribar a acords amb l’administració. Una manera de fer, que al meu parer, és ben encertada: ja que qui coneix millor el barri que la gent que hi porta vivint tota la vida?
A Sant Adrià els moviments associatius i veïnals més importants, com a moltes ciutats o pobles de Catalunya, va ser durant el franquisme, mitjançant el moviment obrer. Però tampoc mai ha estat un fet característic de la ciutat de Sant Adrià. Tot i això, actualment existeixen diverses associacions culturals i veïnals (no tantes com a Gràcia naturalment) que també han aconseguit fites importants, com va ser el cas de la intervenció de la C-31 on els veïns van tenir molt a veure en les decisions preses. A més, el referèndum que es va dur a terme fa pocs anys i que plantejava el manteniment o la demolició de les 3 xemeneies de la central tèrmica (una de les imatges més emblemàtiques del litoral de la província de Barcelona), sembla plasmar que els veïns encara tenen algun vot en les decisions de la ciutat.
