Grans vies que travessen el barri a gran velocitat i que connecten ciutat, més interiors de megailles que s’aïllen de la mateixa. Aquest és el resultat que jo entenc de la Vila Olímpica. Per tant, és un barri que respon molt bé com a ordenació urbana, és a dir, a gran escala. S’encaixa als límits de la ciutat preexistent i no forma cap barrera. Entenc que està massa ben travessat i molt poc comunicat el gra petit. Carrers amples que no responen al número de gent que hi viu, i interiors d’illes estàtics i maximitzats, que no reben ni aporten l’ús que un espai d’aquestes dimensions hauria de tenir.
La relació amb el mar és el passeig marítim al que tan acostumats estem, però per suposat, molt més evolucionat i resolt. Variant a lo llarg del seu recorregut oferint multituds d’usos, espais i formes, i que afecta directament a l’edificació de primera línea de mar. On l’eixample que tan coneixem es transforma, s’obre i disgrega per obtenir així una relació més profitosa. Això sí, tot des de l’àmbit privat per a qui visqui en aquell “nou” barri que tan ràpid “vam” veure néixer.
