Vila-seca, com la majoria de pobles de Catalunya, quedava limitada per la N-340. Durant els seixanta, amb la creació de molts llocs de treball deguts en part a l’assentament de la indústria petroquímica al camp de Tarragona, Vila-seca va creixent amb construccions de cases barates situades a l’altra banda de la nacional on no hi havia població, tan sols una granja, una fàbrica de ferralla, una era, i diverses finques rurals... En aquest lloc no gaire urbà es van autoconstruir una sèrie de cases recolzades sobre el carrer Mossèn Lluís Batlle que encara avui reben el nom de les parcel·les. De la mateixa manera es va autoconstruir tot un barri, La Plana, que tot i estar separat del poble per aproximadament 4 km de zones de conreu, es terme de Vila-seca. Ambdós llocs son exemples de cases construïdes maó a maó per gent que va emigrar en busca de feina i possibilitats per guanyar-se la vida. Son habitatges fets amb pocs recursos i molta il·lusió que continuen existint a Vila-seca i que es van millorant i rehabilitant per formar part d’un teixit urbà continu i digne.
Crec que a Vila-seca com a Barcelona, no es poden fer desaparèixer aquests barris amb fins estètics o d’especulació. Tot i que algunes de les construccions que avui en dia trobem al barri de Bon Pastor puguin ser deficients, no crec que s’hagi de demolir el barri sencer. Forma part de la historia de la ciutat i com a tal s’hauria de rehabilitar i modificar només en els casos on sigui necessari, estigui justificat i d’una manera adient.
Imatge que fa referència a la construcció del nou barri de les parcel·les, extreta del llibre “Historia de Vila-seca” de l’ Andrés Faro i el Salvador Anton.
