A Vila-seca, a finals del segle XIX, abans de la crisis de la fil·loxera va haver-hi una embranzida social. Es van crear societats com el Fènix (1875) o el Centre de joventut Catòlica (1893), l’Ateneu (1929) o Las Vegas (1959). Eren lloc on s’anava a xerrar de política, a jugar a cartes i a passar l’estona, perquè com diu mon pare “no hi havia televisió”. Les associacions es van tornar, amb la repressió franquista, vies d’escapament per la població ja que es van suprimir les llibertats individuals, socials, laborals i nacionals. Hi havia un control ideològic. Eren llocs molt actius políticament i a Vila-seca, en concret a ca Córdoba s’hi va habilitar una escola de suboficials de la República i la banda de música assajava al Centre catòlic.
Avui en dia, han augmentat moltíssim el nombre d’associacions veïnals, diverses associacions donen dinamisme a la vida cultural del municipi. Diferents grups amb interessos socials, econòmics o humans concrets han creat altres entitats de caràcter específic. Però no estan gens unides les unes amb les altres, potser el fet de no estar en una dictadura ha fet que les associacions perdin aquella unitat i aquella causa comú i esdevinguin tan sols agrupacions de diferents entitats i activitats, i no tenen, o a mi es la sensació que em dóna, la projecció en la política de ciutat que tenen les associacions del barri de gracia.
