Com també esmento en algun dels altres comentaris, al voltant dels anys seixanta a Vila-seca va començar a créixer un nucli urbà a l’altra banda de la N-340. Aquesta carretera suposava un límit del poble ja que era suport d’un tràfic important. La unió d’una banda i l’altre, del nucli antic i del nou barri de les parcel·les era difícil, tant per diferències culturals com per límits físics; dic diferències culturals perquè el nou barri de les parcel·les es va crear a partir de nouvinguts la majoria dels quals no eren ni tan sols catalans, i físics, perquè, fins a finals dels noranta, només hi havia un punt d’unió segur d’una banda a l’altra de la nacional; a través d’un únic pas soterrat. Com passa a Barcelona a la plaça de les Glòries, entenent com sempre la diferència d’escala, es generava un tall, un límit, perquè ni que només fossin uns metres els que separava una banda de l’altre del poble no es podia creuar.
Per sort, avui en dia això s’ha solucionat. Al voltant dels 90, amb l’aparició del parc temàtic Port Aventura, es van modificar les infraestructures del poble per tal de poder assumir el tràfic que aquest generaria amb nous nusos viaris que havien de permetre l’accés al parc. Una d’aquestes modificacions va ser desviar la N-340 fent-la passar per fora de la població i permetent el canvi de la carretera per un carrer, una rambla, que eixamplava els límits del poble abraçat el barri de les parcel·les i permetent el creixement del poble en aquesta direcció.
