Collserola és un parc de 800 ha. Un oasis verd fent front a la ciutat.
Les valls dels rius Llobregat i Besós, juntament amb el pla de Barcelona i la depresió del Vallès defineixen elslímits geogràfics del macís de Collserola.
El clima és tan mediterrani, amb boscs de pins i alzines, com eurosiberià.
Desde 1987 Collserola disposa d'un pla especial d'ordenació i protecció del medi natural, que li otorga un estatut de parc d'acord amb les lleis urbanístiques vigents.
Dins del parc s'hi troben edificacions d'interés arquitectònic i paisatgístic, com Ca'n Coll, Torre del Bisbe, etc.
Existeix un pla de recuperació de les fonts de Collserola.
Vallvidrera, corona Collserola. És la part urbanitzada d'aquest sector, i forma part del districte Sarrià-Sant Gervasi. Hi trobem edificacions unifamiliars en general. Allà s'hi troba la Torre de Collserola de Norman Foster. S'observa des de Vallvidrera una panoràmica de tot Barcelona, i, a la inversa, la torre de Collserola és una fita des de Barcelona mirant a la muntanya.
La traducció de Collserola a la ciutat de Palma de Mallorca, és na Burguesa.
Na Burguesa és la part més meridional de la Serra de Tramuntana. Té una alçada de 400m. Arriba fins el municipi de Calvià.
La Serra de na Burguesa va ser, fins a principis del s.XX, un connegut lloc per a pasturar el ramat. Allà s'hi troben l'antic camí a Gènova i la Bonanova.
Na Burguesa s'identifica per la seva torre de vigilància. La muntanya, vista des de Palma, queda en segon pla respecte el turó del Castell de Bellver. Igual que Collserola, hi està prohibit construir. Els barris residencials de Gènova i La Bonanova són els més propers al bosc de na Burguesa. És allà on s'hi troba la Fundació Joan Miró, de Rafael Moneo.
