Els projectes d’obertura que s’han dut a terme al llarg dels anys per tal de millorar les condicions de salubritat, de mobilitat, de connexió amb la resta de la ciutat, parteixen d’una Barcelona medieval consolidada. Aquesta afirmació tan evident em serveix de precedent per parlar de l’absència d’aquest tipus d’intervencions a la ciutat medieval lisboeta. Degut al devastador terratrèmol del 1755, el cor medieval de la ciutat va quedar destruit. La reconstrucció de la ciutat es va fer al més pur estil parisenc, implantant un eixample que, d’una banda, s’entrega al riu obrint-se amb una gran plaça porticada, i per l’altra s’enfila l’Avenida Libertade fins al parc d’Eduardo VII, culminació d’aquesta operació basada en la simetria i l’ordre. Sota aquesta eixample, anomenat la Baixa i que manté la condició de centre de la ciutat, s’hi conserven les runes medievals de la ciutat. Així doncs, és difícil comparar aquesta operació, segurament la més important de la ciutat, amb algunes de les intervencions a la Ciutat Vella de la ciutat comtal.
Parque Eduardo VII.
Alguns carrers de la Baixa.
