Aquesta zonificació ve donada per la pròpia història del parc: la zona cultural fruit de l’exposició universal, la zona esportiva creada arran de les olimpíades i la zona natural sorgida de la recuperació de les “zones residuals”. Sens dubte, crec que si la zonificació fos més heterogènia es podria millorar més la relació entre els diferents elements, alhora que una millora de les connexions entre el parc i la ciutat n’augmentaria l’activitat.
A Cornellà hi ha un turó coronat per una fortalesa en forma de castell. Tot i que l’escala del turó no coincideix amb la de la gran muntanya de Montjuic, a petita escala va tenir certes similituds: es va escollir el punt més alt i més estratègic per col·locar-lo (controlava l’accés Oest a BCN), va ser odiat per la població en èpoques d’autoritats totalitàries i ha acabat essent un equipament cultural per la ciutat.
