dilluns, 3 de gener de 2011

Montjuïc

Canviant a lo llarg del temps. En continua evolució per treure’n màxim partit i per netejar consciència de lo que anteriorment passava de muntanya de rebuig a muntanya militar.

En realitat es mostra una preocupació intensa de millora del lloc, de millora de relació i dels usos amb la ciutat. El canvi que ha patit en uns 50 anys és considerable i d’agrair. Entenc que és entre Montjuïc i Collserola, dos muntanyes de ciutat, la més ben relacionada. Serà primer per les dimensions, ja que en comparació podem entendre-la fins i tot com a turó... cosa que des de la ciutat és més fàcil de controlar. Segon perquè està molt més ben comunicada, gràcies a les Exposicions Universals on ja s’hi van pensar planificacions urbanes de relació i als jocs Olímpics del 92, on es va profunditzar al màxim en l’ús de tot el territori a gran escala. Punt estratègic per a la ciutat, trobo que s’ha sabut aprofitar al màxim segons les necessitats de la època.

I voldria destacar que és límit, i que abans fos estratègic ho podem traduir en l’actualitat com a un lloc magnífic des don contemplar la ciutat...i per altra banda...la immensitat del mar.