La Vila Olímpica de l’any 2000. I dic això basant-me en què es tracta del creixement i consolidació d’un nou barri. Però aquest cop ja tenim l’experiència guanyada. És un exercici brutal d’innovació, convertir un barri amb història de camps, posteriorment industrial i que havia quedat estancat fins a l’actualitat, en una potència econòmica, tecnològica i de coneixement. Barri d’innovació que era necessari. Mostra una actitud ambiciosa, com des de un principi s’ha plantejat a Barcelona ja des del Pla Cerdà. Completament assolint la trama i efectes positius del que ja coneixem alhora que per fi es modifica i millora d’una manera directa i contundent.
I tot aquesta renovació es realitza amb la delicadesa d’assumir el preexistent. Gràcies al Pla de Protecció de patrimoni industrial que s’està aplicant durant tota la renovació del barri. De manera que aconseguim un efecte heterogeni que ofereix una riquesa d’usos apreciable per qualsevol persona que hi dediqui una certa intenció d’entrar-hi i observar amb ulls nets.
És cert que hi ha riscos, sobretot d’empresa privada, i tot a causa de la porta oberta que ofereix la innovació, però són riscos que s'han d'assumir, i amb predisposició de fer les coses ben fetes. En tot cas, és un efecte d’evolució de ciutat, un barri que no existia dintre de la trama de Barcelona i que tot i així es respiri el mateix ambient, com a punt de referència el mar i la diagonal i un cop relacionades les pendents, una quantitat enorme de punts de relació gràcies a la continuitat respectada dels carrers.
