Un nus, una barrera, un creuament,una explosió...en fi, un cúmul de coses juntes al ben mig de la ciutat. A efectes actuals, un punt conflictiu.
La problemàtica és heretada del Pla original, el per tots coneguts Pla Cerdà(...) No és qüestió de que estigui mal resolt, sinó que respon a necessitats que ja fa més de 100 anys han estat en continua evolució. Per a mi, el recorregut més difícil d’entendre. És un projecte de grans dimensions que respon a una nova ordenació urbana, a plasmar físicament una quantitat enorme d’unions i situacions que es donen en aquest àmbit. Caminant per Glòries no te n’adones de les aportacions que es pretenen oferir, ni amb un plànol d’acompanyant, per el número de coses que t’has d’arribar a imaginar. Però sí ets completament conscient de la necessitat, del xoc de vehicles, carreteres i pendents que has de saltar per passar d’un lloc a un altre. A efectes pràctics, de passar d’una ciutat a una altre. I la solució és directe. Desaparèixer. Si es vol continuïtat, ofereixes continuïtat, i no hi ha res més continu que una gran esplanada verda. Verda per a la felicitat de la gent és clar.
Estigui ben plantejada o no la solució; cosa que s’escapa de la meva capacitat d’imaginar si funcionarà; el que sí s’observa és una intenció infinita de treure’n el màxim partit: intermodal, equipaments, revaloracions, re-ubicacions, parcs, habitatges, comunicacions... multiplicar per deu el que ja existeix i el repte principal, canviar d’unt punt conflictiu a un nexe d’unió.
