Retrobar-te amb la ciutat. El primer recorregut, et sorprèn amb el casc antic, on m’he passat molt de temps... Un cop vaig sentir que: molt millor que conèixer, és conèixer de nou.
Llum i fosc és com jo la definiria. La història es respira, és completament palpable, i més que la història...les històries. Des de les pedres dels carrers i façanes, ampliacions a lo llarg del temps que t’expliquen com és va començar a fer ciutat, una font o l’entrada a una casa, que resulta ser un palau...tot té un rerefons, i fins al dia d’avui s’ha sabut conservar i prioritzar el seu manteniment, front enderrocs o operacions que ens haguessin amagat tot allò que ara t’expliquen cada una dels elements que composen Ciutat Vella.
És un espai únic a Barcelona, de fet és la primera Barcelona. I cert és que a totes les ciutats el casc antic està valorat, però ho valoren per antiguitat.
Al Prat no hi ha planificat millores, sinó neteja, viure al casc antic “està bé” però no és dels millors llocs de la ciutat. Simplement els carrers són peatonals i les cases o masies revestides per a que “s’ensenyin” millor. Però jo crec que a Barcelona, el casc antic suposa qualitat. Viure al casc antic imposa un ritme de vida diferent, la vida als carrers, la quantitat d’activitats que es produeixen, comercials, econòmiques, culturals...per inèrcia, la perfecta comunicació que té respecte la resta de ciutat, però a una altre escala, com he dit abans: a un altre ritme.
És la part més antiga i la que encara s’hi fan i promouen coses diferents que fan que sigui més interessant. Contradictori, perquè tot i que està en continu moviment també i perdura la calma, i tot t’ho ofereix un mateix lloc, i al mateix moment.
