dimecres, 17 de novembre del 2010

Cornellà sota el franquisme

El teixit associatiu de Gracia he guanyat batalles a l’administració gracies a la seva cohesió i bona organització. Crec que són molt bons exemples de la manera d’organitzar un barri on el conjunt veïnal s’organitza i pren decisions. Aquest fet és molt important ja que aporta noves maneres d’administrar un barri, i és un bon exemple de com haurien de participar els veins de qualsevol barri en la seva formació.

A Cornellà la força veïnal va tenir més força durant el franquisme . Esdevenint un referent de la lluita obrera i social per la democracia. Fins al punt que el franquisme el considerà el perilla més greu que tenia Espanya després de la banda armada eta.

Durant aquest periode els veins van aconseguir resistir a la implantació de plans urbanistics de l’administració franquista. Ja que l’administració proposava un pla absent d’equipaments i en unes condicions d’aglutinament intolerables pel teixit obre i associatiu de Cornellà.

Amb l’organització del veïnat es poden aconseguir grans fites, però l’ideal per la formació d’un barri seria que el seu veïnat assumís totes les decisions que els afectaran.