El Bon Pastor és sens dubte un barri amb entitat i carisme propis. Creat com un polígon de cases barates a la dècada dels 30, es va dur a terme per abolir el barraquisme de la ciutat de Barcelona (actuació que es complementà amb d'altres intervencionals de polígons), i amb els anys la vida del barri ha trobat el seu lloc.
Avui dia, l'actual Pla per Bon Pastor (ja iniciat) preveu la demolició de les cases barates i la construcció de nous blocs d'habitatges. Però la gent del barri ho vol? Passejant pels seus carrers pots arribar a comprendre que potser els seus habitants (gran majoria gent d'avançada edat) no necessiten unes noves i "millors" condicions d'habitatge. Potser aquesta manera de viure a les cases barates, on el carrer i les relacions entre veïns són elements protagonistes, és amb allò que han crescut i amb el que volen seguir. I és allò que precisament el nou Pla, amb els seus nous habitatges i la forma de vida que aquests impliquen, els privarà ja de per vida. Sembla sensat pensar, doncs, que potser una millor via de renovació del barri seria la rehabilitació de les cases existents, mantenint així, el símbol d'un barri i una manera de viure, i la incorporació de nous equipaments o millora dels existents.
A Sant Adrià trobem un cas semblant de polígon d'habitatges com el de Bon Pastor: el barri de La Mina.La Mina és el resultat d’una actuació sorgida el 1969, l’objectiu de la qual era l'abolició de diferents nuclis d'"infrahabitatges” a l’àrea metropolitana de Barcelona (Camp de la Bota, Pekín, la Perona, Can Tunis, Montjuïc, entre altres). Les urgències del moment van accelerar el procés de construcció del barri, sense tenir en compte la dotació de serveis finals. Així el 1975, la Mina tenia ja més de 15000 habitants i 2029 habitatges. Per tant, ens trobem amb un barri de “creació instantània”, fruit del reallotjament de diferents grups de població (gitanos la majoria) i en molts casos amb dèficits socials, laborals, culturals o econòmics.
Malgrat les inversions realitzades al barri, la manca de coordinació de les actuacions i el difícil compromís d’inversió a llarg termini han impedit que es produís un canvi efectiu de la situació social del barri, al llarg dels anys 80 i 90. Durant aquest context les administracions decideixen posar en marxa el Pla de Transformació del barri de la Mina i crea el Consorci per executar-lo.
A diferència de Bon Pastor, sembla que en el cas de La Mina, el canvi/renovació del barri no afectarà tant la vida d'aquest. El fet de que en aquest cas no ens trobem davant d'un polígon amb una tipologia de cases barates, la substitució dels habitatges existents per nous blocs amb millors condicions no afectarà costums de la vida quotidiana de les persones (com a Bon Pastor), sinó que les millorarà.
