Lluny d'una feina fàcil, el nou projecte de Glòries sembla que per fi aconsegueix solucionar un dels principals problemes d'aquest nus: la confluència de diferents tipus de fluxos i les barreres que poden ocasionar.
En aquest sentit la nova intervenció soterra les connexions més principals (tren, vies principals rodades...) i li dona per fi la continuïtat desitjada durant molt temps a la trama de Glòries. Però la proposta, al meu parer, hi plasma un parc que no està a escala amb el lloc de primeres. Crec que la feina més complicada de totes serà COM projectar aquesta gran zona verda prevista per donar-li ús i vida.
Si mirem a Sant Adrià, trobem dos casos de barreres produïdes per viaris o transports: per una banda, la via de tren que separa la ciutat de la costa (línia BCN-Mataró) i, per l'altra, l'arribada de la C-31 a l'altra banda del Besòs que divideix la ciutat més antiga de la més nova. És aquesta precisament una intervenció ja antiga que recorda molt al caràcter de Glòries: ja en la imatge mateix, es tracta d'un punt on s'hi creuen Tram, viari de la ciutat i la gran infraestructura que requereix una autopista. A més, aquesta imatge una mica caòtica i descontrolada de mesures serveix d'emplaçament al "mercadillo" dels dimarts de Sant Adrià (semblant al cas dels Encants de Glòries).
És un punt de la ciutat, sens dubte, que tot i la seva "permeabilitat" acaba convertint-se en una gran barrera de la trama. En aquest cas, però, sembla una mica més complicat imaginar-se una proposta de les característiques de la de Glòries per l'entorn i les condicions directes del lloc.
