Bon Pastor, es el nom que li donem actualment a un barri que es va formar, entre d’altres motius, per l’eliminació del barraquisme a Montjuic l’any 1929 amb motiu de l’exposició universal. Bon Pastor, no va ser l’únic polígon edificat que va tenir Barcelona, ja que a Zona Franca, a Horta o el barri Baró de Viver també al costat del riu Besòs van existir també. Tot i així, Bon Pastor va ser el barri més gran i el que va mantenir més temps la seva estructura integral. De les dues possibilitats de remodelació, la rehabilitació o la demolició, s’ha acabat optant per la demolició i no ha sigut fins l’any 2007 que s’ha dut a terme la primera fase de la remodelació. I es que l’any 2003, quan es va aprovar el pla, van sorgir moltes polèmiques sobre la necessitat d’enderrocar l’integritat d’un barri on moltes de les vivendes estan en bones condicions.
A Tarragona, el barraquisme també va ser un fet preocupant durant els anys 60. La progressiva industrialització, l’augment de la construcció i l’expansió del turisme van ser factors de desenvolupament econòmic que van ocasionar un augment desproporcionat d’immigrants. Part d’aquesta població estrangera va trobar feina i va prosperar ràpidament, però gran part de la nova població va haver de malviure en diferents zones de barraques que es van formar.
La zona més afectada van ser els marges del Riu Francolí on 172 barraques s’hi van instal·lar.
Bonavista, per exemple, va ser el paradigma de l’autoconstrucció i del creixement desordenat. A partir de 1964, el barri es va anar omplint de cases del no res, sense cap tipus de planejament urbanístic, i, òbviament, amb l’absència més absoluta de serveis i d’infrastructures. Actualment són barris perifèrics de Tarragona on s’intenten acondicionar els edificis vells i on es lluita per una millora dels serveis i per una millor integració de barris que sempre han patit un aïllament del nucli urbà.
