Una de les coses que més m’agrada de Montjuic es la quantitat de camins, jardins i parcs que van apareixent constantment. Sempre tens la sensació de descobrir nous racons, alguns més íntims, d’altres més oberts i amplis; o de vegades unes vistes d’una part de Barcelona que mai havies vist. Si a això li sumem la tranquil•litat i la pau o l’aire fresc que fuig de la contaminació de la ciutat i que et transporten a un bosc més llunyà, arribem a la conclusió que Montjuic es el lloc ideal per anar-hi amb temps. Sovint aquest passeig ja el fem només per arribar allí on hi ha l’activitat o d’altres vegades un prefereix agafar el cotxe, la moto o el bus per arribar-hi; però considero que justament la gràcia de Montjuic, i que el diferència de la resta de la ciutat, es que per arribar a un lloc necessites temps. Desconnectes i disfrutes arribant allí on hagis d’anar. També es cert que ha de ser accessible per a tothom i que s’ha d’incentivar més el seu ús. Es per això que crec que la forma d’apropar Montjuic a la ciutat sempre serà amb petites accions que no posin en perill totes les qualitats que té. Per exemple, més activitats però no per grans quantitats de persones que ja sabem que una massa de gent trencaria la fragilitat d’alguns espais. Edificis que busquin la integració així com el mínim dany possible al terreny. Potenciar els espais de que ja disposa com el Castell, el teatre Grec, el jardí botanic,... I així, apropar la muntanya a la ciutat però forma lleugera i respectuosa.
Vista de Barcelona des del castell
Vista de Camp de Mart des de les muralles de la Part Alta de Tarragona