Collserola és un dels pulmons de la ciutat i, per sort, té gent que se’n cuida. Sembla que amb el pas del temps va esdevenint un parc amb moltes qualitats per als ciutadans que s’hi atansen (amb més facilitat que anys enrere). Després de posar-hi els peus, me’n adono que l’he trepitjat pocs cops, i que m’és desconegut. A una escala i situació respecte la ciutat molt diferents, hi ha el parc de Buttes-Chaumont de Paris. Aquest parc també és un lloc al bell mig de la ciutat on un es sent a la natura. Té moltes especies diferents d’arbres, un llac, una cascada, un bon desnivell, alguna gruta, un pas de ferrocarril antic i espais on jeure, etc. És un bon parc on acostar-s’hi a passejar, a fer footing o a estirar-se una estona a l’herba. Amb el desnivell fa que (pujant per rampes, camins i escales) en no gaire estona, un passa de l’entrada a un parc urbà, a unes bones vistes de Paris. Ja sé que la relació de l’un i l’altre amb la ciutat, i l’escala, no tenen massa a veure. Però crec que és un bon exemple de com lleure, esport i natura poden ser atractius per a gent de moltes edats diverses. I com si és de fàcil accés, la gent es desplaça per gaudir-ne.