dijous, 20 de gener del 2011

L'urbanisme i l'acció social


La Mina, una operació franquista duta a terme de males maneres, neix a partir del reallotjament de les barraques de Montjuïch, el 1969, a la ciutat de Sant Adrià.
S'hi van dur a terme 2152 habitatges, mitjançant prefabricats formigó i encofrats-túnel, i es va dotar el barri amb una zona central buida destinada als equipaments. Amb els anys, s'han intentat diferents operacions per intentar millorar un barri, que amb el tems, s'ha anat degradant tant d'aspecte com socialment, i és precisament aquest l'aspecte més complicat i, alhora essencial, a tractar.

"La Mina, recién nacida y casi abandonada".
L'any 75 acaba el règim franquista i la ciutat de Sant Adrià es planteja retornar a Barcelona el barri, pel problema que comportava en aquells anys i l'estat en el qual es trobava de deixadesa.
Sembla que finalment, però, aquest conflicte comença a veure la llum del final i de l'èxit en els nostres dies, gràcies al consorci creat l'any 2000 i el Pla de Transformació Urbana del barri de La Mina (2001). Aquest precisament, es tracta d'un molt bon pla (premi Europeu d'Urbanisme) basat a partir de 3 estudis: un estudi de base social i antropològic (probablement el més necessari en aquest cas); un estudi tècnic sobre els edicficis d'habitatges (que conclou que estan en molt bon estat); i uns estudis urbanístics de base i alternatives d'intervenció (que mesuren les diferents possibilitats d'actuació). Així, s'ha aconseguit crear un Pla Especial de Reordenació, basat principalment en la transformació de l'espai públic (la Rambla "ha de trencar per tornar a cosir"), però sobretot, en el canvi social.

La construcció de nous habitatges sempre aportarà gent diferent i nova al barri (renovació); la ubicació estratègica dels nous equipaments reordenaran el barri; però i la gent, seguirà igual o prendran més consciència d'allò que s'està intentant?
Sembla que aquest Pla presenta molta força en aquest sentit, i és que canviar hàbits i costums sempre ha estat allò més complicat. Personalment, crec que l'urbanisme sí pot millor les condicions de vida d'un barri sempre i quan parteixi d'un bon procés d'estudi i de reflexió sobre què és allò que realment cal fer. En aquest cas, sembla que el procés ha estat el correcte. Així doncs, només el temps dirà si és així o no.