Zonificació vs connexió

Després d'una història caracteritzada per una relació "difícil" amb la ciutat i la muntanya amb si mateixa, es pot dir que Montjuïch ha anat guanyant una millor imatge amb els anys i s'ha anat fent amb el lloc que li pertany: "la muntanya de la ciutat".
Sobretot gràcies a les intervencions dutes a terme a la dècada dels 20, i les de les Olimpíades del 92, s'ha aconseguit donar una gran empenta a la muntanya convertint-la, mitjançant tres usos principals, en el parc de la ciutat. En aquest sentit li cal encara donar un pas més: el de les connexions i la mobilitat per Montjuïch. Sens dubte ens trobem davant d'un parc que no hauria de zonificar al 100% els seus usos i on, sens dubte, s'hi han de millorar les connexions tan rodades com peatonals, per donar-li la força que li falta per acabar de convertir-se realment en "el parc de la ciutat".
A Sant Adrià trobem una mena de zonificació d'usos, però naturalment a l'escala que representa una ciutat petita (35000 habitants i 3,87km2). Així, el riu i les intervencions que s'hi han fet han aconseguit proporcionar a la ciutat un llarg eix verd d'ús esportiu o de lleure i que, alhora, divideix la ciutat en dues parts: una més d'habitatge amb alguns punts industrials, i l'altra molt més industrial, amb alguns habitatges, i on sobretot hi destaca el port de Sant Adrià i el començament del Fòrum.