L’arquitectura és, si observem amb atenció, l’element narrador del pas del temps, de la història. A Vila-seca, igual que a Barcelona, amb l’arquitectura podem llegir els canvis socials, estratègics, de poder i d’importància. Si observem els carrers, les construccions; les restes de les muralles, o les torres de defensa, l’església, el castell o els diferents creixements que la ciutat va patir, en quina època i perquè, podem imaginar com es vivia aquí antany.
Vila-seca esta situada en un punt estratègic. Al centre del triangle format per Tarragona, Salou i Reus.
La antiga Villasicca dels àrabs (vila del camí) ja era coneguda pels grecs que van fundar Cal·lípolis i Salauris (Salou). Al s. III a. C. els romans ja van desembarcar a l’actual platja del racó (La Pineda, Vila-seca). Amb l’arribada dels àrabs al s. VII la zona es va convertir en frontera entre cristians i musulmans. Al 1162 el compte de Barcelona, Alfons I el Cast, va donar Vila-seca a Ramón d’Olsina. Durant el s. XVI i XVII la vila va patir nombrosos atacs pirates per això es va fortificar la vila amb una doble muralla i amb la construcció de torres de defensa. Les diferents guerres, dels segadors i de successió, van fer minvar d’importància política i econòmica y social de Vila-seca.
A mes imatges: 1.Imatge aèria del casc antic. 2. Portal de san Antoni, l’única porta de la muralla que es conserva del segon perímetre emmurallat. 3. Església de san Esteve, d’estil de e transició entre el gòtic y el renaixentista. 4. Castell del compte Sicart. 5. Carrer de san Josep.
