La ciutat de Palma, fins l'any 1902, estava delimitada per una muralla renaixentista amb forma estrellada. Aquesta muralla va ser construïda al segle XVI. Es tractava del cinquè traçat emmurallat de la ciutat, després de 2 romanes i 2 àrabs.
Per normativa militar, els assentaments urbans propers a Palma, s'havien de construir a partir d'un kilòmetre a la rodona respecte la muralla, en excepció del que és ara el barri de Santa Catalina, la construcció del qual, va ser anterior a aquestes bases. Aquestes petites poblacions perifèriques, s'anomenaven i s'anomenen: Barri de la Soletat, Es Molinar, etc.
No va ser fins a finals del segle XIX, període en el qual Palma havia assolit un creixement molt fort, i es va trobar en una situació d'impossible expansió degut a la muralla, sense descomptar les condicions insalubres.
Tot això recorda les raons per les quals es demoliren les muralles de Barcelona, i de com començà a desenvolupar-se un projecte d'eixample realitzat per Ildefons Cerdà l'any 1859.
A Palma de Mallorca, fou Eusebi Estada, enginyer i urbanista, (autor de “La ciudad de Palma”), proposà del derribament de les muralles.
Com s'ha dit abans, no fou fins l'any 1902, que es realitzà l'operació. Bernat Calvet, enginyer gironí, va ser qui s'encarregà del disseny del nou traçat de l'eixample de Palma.
De la mateixa manera que Cerdà uní amb l'Eixample els pobles propers com, Gràcia, Sarrià, etc amb l'antiga Barcelona, Calvet aconseguí incorporar els llogarets perifèrics amb la ciutat de Palma.
La trama ortogonal del pla Cerdà, es contraposa al traçat ortogonal i radiocèntric de l'eixample de Palma de Mallorca.
De la muralla de Palma, se'n conserva la part que conforma la façana marítima, la qual cosa exposa una imatge similar al que era la ciutat vista des del mar, abans de 1902.
Per a aconseguir una concordància en el nexe del que ara s'anomena casc antic, i el nou traçat, es duqueren a terme unes obertures, tal com a Barcelona la Ronda Sant Antoni, o la porta de Sant Antoni a Palma.
L'Eixample de Palma, no ha arribat al seu objectiu, ja que els nous barris es mostren com a ofegats i irregulars, així com, amb molt poca autonimia funcional, a diferència del que va ser la nova Barcelona.
