dilluns, 11 d’octubre del 2010



Collserola és, sens dubte, el gran parc de Barcelona. Però es tracta d'un parc amorf que no és únic de Barcelona, sinó que rodejat de diferents ciutats i poblacions, en un radi de 10km hi arribem a trobar més de 4 milions de persones. Així, es pot definir el parc com una gran "illa" verda que per les seves característiques ha estat històricament vinculat amb les poblacions del voltant.
En la mateixa línia, es pot comparar Collserola amb el riu Besòs (que desemboca a Sant Adrià del Besòs) i és que aquest també ha mantingut relacions amb les ciutats del seu entorn al llarg de la seva història. I especialment amb
Barcelona, on per exemple el propi Cerdà, en ple segle XIX, va portar el seu projecte d'Eixample fins els seus marges. Avui, després d'un seguit d'intervencions, el Besòs actua com a agent d'urbanitat metropolitana de primera magnitud, configurant un espai públic que permet la identificació comuna d'un conjunt de poblacions i possibilita, a la vegada, el continu urbà allà on abans només hi havia una frontera marginal.
Entenc doncs que Collserola, salvant les distàncies quant a magnituds (respecte el parc del Besòs), és un antic espai verd aïllat que amb els anys s'ha anat integrant amb el seu voltant. En aquest sentit, caldria incrementar més les connexions amb les poblacions veïnes i les activitats i les possibilitats de la montanya; si més no, intentar donar-se més a conéixer sobretot als habitants de Barcelona, ja que moltes vegades tendim a oblidar allò que tenim al costat.